Ser una ànima atrapada en el cos d'una persona té les seves avantatges i els seus inconvenients, però si es tracta, com és el meu cas, d'un hostal anomenat Joan Grané tots els condols seran insuficients com per compensar-me.
Tot va començar un 4 d'agost de 1979. Jo estava tranquil·lament adormit quan de cop vaig ser despertat bruscament pel meu cap. Em va indicar on havia de dirigir-me.
Segons després em vaig trobar en un hospital de tan poques dimensiones que van haver de desallotjar a una dona i la seva criatura, Ma. Àngels. El meu client, Joan, havia nascut sense cap tipus d’entrebanc i es trobava estirat sobre una tovalloleta plorant, mai oblidaré aquella boca tan oberta, imagineu-vos que se li veia fins i tot la campaneta vibrant.
Anys després quan el nen estigué una mica més crescudes començà a anar a la guarderia Picarol, llavors al col·legi Grassol i al CIM, en aquest últim va cursar l'EGB, el BUP i el COU. Durant aquests anys al CIM les notes d'aquest poca-solta despertaven enveges entre els seus companys i cal remarcar que el nen es quedava a casa com un atontat davant la pantalla de l'ordinador, al que li dedicava innumerables hores. En aquella època semblava “tonto”, potser per la seva timidesa o el seu introvertisme. En els estudis no tenia cap mena de dificultat, era un dels millors de la classe. Realment resultava un tant repel·lent pels seus resultats i per la seva facilitat en treure aquells excel·lents que els meus altres clients que vaig tenir abans que ell els costava gran esforç i tonelades i tonalades de suor i treball i molts d'ells, ni tan sols van obtenir ni un. El nen al llarg de la seva infantesa i adolescència es va apuntar a innumerables cursets i afeccions: mecanografia -que li ha estat de gran ajuda perquè dóna gust veure'l com escriu de ràpid amb aquest instrument, encara que ara utilitza el teclat de l'ordinador, escriu com si es tractés d'una llebre corrent, aspecte del que estic molt orgullós del nen-, gimnàstica rítmica, natació, taekondo -afecció que practicava el nen amb interès i constància que li va permetre desenvolupar la seva elasticitat, qualitat que ha anat perdent gradualment en aquests últims anys, encara que no dubto que pugui, si ho desitja, tornar a recuperar-, fitness -pel nen suposa un gran esforç començar a anar al gimnàs, però un cop que comença té una gran facilitat per el seu desenvolupament i en poc temps la seva musculatura es transforma, varia considerablement, aspecte que altres dels meus clients tampoc no posseïen-, anglès -intent d'obtenir el First Certificate durant tres cursos a l'estiu i que ara pretén aconseguir-ho aquest mateix estiu (2001), s'ha de dir que és un nen amb alt poder proposar-se metes, estaré observant-lo i l'ajudaré a tirar endavant tants cops com facin falta-, futbol -les seves instruccions eren "o la pilota o el jugador", encara que ell tendia habitualment pel jugador i ho portava a terme amb decisió, com si d'això depengués la seva pròpia vida-, etc.
Entre les seves innumerables afeccions trobem la de realitzar puzzles, però no puzzles de 2000 o 3000 peces.
nooooooooooooo, sinó de 8000 peces, afecció que és compartida per la mare i la germana petita i que va heretar dels seus avis materns. Realment és molt bo en aquest camp, com també ho és en temes d'electrònica i tot el que tingui referència amb un ordinador, la informàtica.
Per si no ho he dit encara em meu nen està realitzant la carrera d'Ingenieria Tècnica de Telecomunicacions en la especialitat d'Electrònica. Ara es troba entre el 2n i 3r curs, no m'enrecordo amb exactitud.
Sobre les seves esquenes recau un ampli llistat de programes que sap utilitzar com: en el camp de programació, Assembler, Visual Basic, C, C++, Matlab, Unix, Htlm y, en projecte -ja els he comentat abans que el meu nen té molts projectes, li agrada apendre, sempre necesita -, Java Script; en offimàtica, Word, Exel, Acces, Powerpoint; en disseny, Freehand 9, Photoshop 5.5, Quark Express 4, Corel 8, 3D Studio Max 2, Dreamweaver, Premiere; en música, Cool edit pro, Sound forge; en comptabilitat, Contaplus; y en creació de circuits inpresos, Tango msdos, Tango 9.0, Orcad msdos, Orcad 9.0, Psipce msdos y Pspice 9.0.Per últim m'agradaria dir, ja que sé que s'ha m'ha pasta per alt, que és un aficionat al teatre, tant ha fet d'actor en diferents obres ( "Pastorets 97", No hi ha res com., L'univers Perdut, Desconcert y, la pròxima obra, Bent) com de tècnic de llum i so (a Pastorets 99, Tot sucant el Melindro, Mort accidental d'un anarquista i El Malentès.Així doncs aquest nen té innumerables afeccions que desenvolupa tan aviat com troba un lloc en la seva apretada agenda que li permeti realitzar-les. Encara que m'hagi fet passar uns primers anys de veritable infern seguits del més pur i dur dels avorriments, ara es troba en una època en la que el nen no para ni un moment i realment em diverteix, tant en el que fa com amb el que pensa, perquè les seves idees a vegades són increïbles. Realment en aquests moments no m'agradaria que aquell dia, el 4 d'agost de 1979 haguessin encomanat a un altre aquest cas, no, perquè estic molt content amb el meu fill. Sí, és veritat perquè ho hauria de negar, li he agafat molt carinyu a aquest nen, però no hi ha res de dolent en dir-ho, i si algú està en contra que calli ara i per sempre.
Tot va començar un 4 d'agost de 1979. Jo estava tranquil·lament adormit quan de cop vaig ser despertat bruscament pel meu cap. Em va indicar on havia de dirigir-me.
Segons després em vaig trobar en un hospital de tan poques dimensiones que van haver de desallotjar a una dona i la seva criatura, Ma. Àngels. El meu client, Joan, havia nascut sense cap tipus d’entrebanc i es trobava estirat sobre una tovalloleta plorant, mai oblidaré aquella boca tan oberta, imagineu-vos que se li veia fins i tot la campaneta vibrant.
Anys després quan el nen estigué una mica més crescudes començà a anar a la guarderia Picarol, llavors al col·legi Grassol i al CIM, en aquest últim va cursar l'EGB, el BUP i el COU. Durant aquests anys al CIM les notes d'aquest poca-solta despertaven enveges entre els seus companys i cal remarcar que el nen es quedava a casa com un atontat davant la pantalla de l'ordinador, al que li dedicava innumerables hores. En aquella època semblava “tonto”, potser per la seva timidesa o el seu introvertisme. En els estudis no tenia cap mena de dificultat, era un dels millors de la classe. Realment resultava un tant repel·lent pels seus resultats i per la seva facilitat en treure aquells excel·lents que els meus altres clients que vaig tenir abans que ell els costava gran esforç i tonelades i tonalades de suor i treball i molts d'ells, ni tan sols van obtenir ni un. El nen al llarg de la seva infantesa i adolescència es va apuntar a innumerables cursets i afeccions: mecanografia -que li ha estat de gran ajuda perquè dóna gust veure'l com escriu de ràpid amb aquest instrument, encara que ara utilitza el teclat de l'ordinador, escriu com si es tractés d'una llebre corrent, aspecte del que estic molt orgullós del nen-, gimnàstica rítmica, natació, taekondo -afecció que practicava el nen amb interès i constància que li va permetre desenvolupar la seva elasticitat, qualitat que ha anat perdent gradualment en aquests últims anys, encara que no dubto que pugui, si ho desitja, tornar a recuperar-, fitness -pel nen suposa un gran esforç començar a anar al gimnàs, però un cop que comença té una gran facilitat per el seu desenvolupament i en poc temps la seva musculatura es transforma, varia considerablement, aspecte que altres dels meus clients tampoc no posseïen-, anglès -intent d'obtenir el First Certificate durant tres cursos a l'estiu i que ara pretén aconseguir-ho aquest mateix estiu (2001), s'ha de dir que és un nen amb alt poder proposar-se metes, estaré observant-lo i l'ajudaré a tirar endavant tants cops com facin falta-, futbol -les seves instruccions eren "o la pilota o el jugador", encara que ell tendia habitualment pel jugador i ho portava a terme amb decisió, com si d'això depengués la seva pròpia vida-, etc.
Entre les seves innumerables afeccions trobem la de realitzar puzzles, però no puzzles de 2000 o 3000 peces.
nooooooooooooo, sinó de 8000 peces, afecció que és compartida per la mare i la germana petita i que va heretar dels seus avis materns. Realment és molt bo en aquest camp, com també ho és en temes d'electrònica i tot el que tingui referència amb un ordinador, la informàtica.
Per si no ho he dit encara em meu nen està realitzant la carrera d'Ingenieria Tècnica de Telecomunicacions en la especialitat d'Electrònica. Ara es troba entre el 2n i 3r curs, no m'enrecordo amb exactitud.
Sobre les seves esquenes recau un ampli llistat de programes que sap utilitzar com: en el camp de programació, Assembler, Visual Basic, C, C++, Matlab, Unix, Htlm y, en projecte -ja els he comentat abans que el meu nen té molts projectes, li agrada apendre, sempre necesita -, Java Script; en offimàtica, Word, Exel, Acces, Powerpoint; en disseny, Freehand 9, Photoshop 5.5, Quark Express 4, Corel 8, 3D Studio Max 2, Dreamweaver, Premiere; en música, Cool edit pro, Sound forge; en comptabilitat, Contaplus; y en creació de circuits inpresos, Tango msdos, Tango 9.0, Orcad msdos, Orcad 9.0, Psipce msdos y Pspice 9.0.Per últim m'agradaria dir, ja que sé que s'ha m'ha pasta per alt, que és un aficionat al teatre, tant ha fet d'actor en diferents obres ( "Pastorets 97", No hi ha res com., L'univers Perdut, Desconcert y, la pròxima obra, Bent) com de tècnic de llum i so (a Pastorets 99, Tot sucant el Melindro, Mort accidental d'un anarquista i El Malentès.Així doncs aquest nen té innumerables afeccions que desenvolupa tan aviat com troba un lloc en la seva apretada agenda que li permeti realitzar-les. Encara que m'hagi fet passar uns primers anys de veritable infern seguits del més pur i dur dels avorriments, ara es troba en una època en la que el nen no para ni un moment i realment em diverteix, tant en el que fa com amb el que pensa, perquè les seves idees a vegades són increïbles. Realment en aquests moments no m'agradaria que aquell dia, el 4 d'agost de 1979 haguessin encomanat a un altre aquest cas, no, perquè estic molt content amb el meu fill. Sí, és veritat perquè ho hauria de negar, li he agafat molt carinyu a aquest nen, però no hi ha res de dolent en dir-ho, i si algú està en contra que calli ara i per sempre.
