Merda m'he deixat el carregador del mòbil!!!

level two: un carregador pel meu nokia...

es presenta complicat el primer matí lliure... però s'ha de pendre amb filosofia... dutxeta, esmorzar, aconseguir les claus d'internet... i a passajar!!! direcció un phonehouse o similar... i pel cami!!! bonus level!!! un mercadillu cutre (tal com el defineix el dani) on venen d tot i més i la dona de la botiga de fundes, carregadors i similars sap anglès!!! en 2 minuts, carregador, provat i pagat a preu de mercadillu!!! seguim disfrutant del matí, visita a un magnífic parc vista de l'Opera per fora (espectacular), descubrim el Duque de Bar!!! m'encantaria heredar aquest carrec... i a dinar q ja es hora!!! les 12.00!!! costarà acostumar-se a aquest horari...

un dinar de veritat (paraules del dani), una mica de pasta amb tomaquet i xampis... un pastis de ques de postres (turri, no es tant bo com el teu de tros!!!)...

a les 14.00 entro a l'opera... amb la corresponent patajada de 20 minutets per pair el dinar.

level three: Primer dia de curro...

Arribo, el teatre buit... visita turística/tècnica feta pel dani pel teatre... impresionant la part que veu el públic, més discreta la part d'escenari, impresionant el muntatge que hi ha!!! El Mesies de Hendel, amb una escenografia molt xula, dmà quan el desmuntem l'entendreu!

Dps de la visita, trobo el cap de màquinaria q es limita a dir-me boju o com s'escrigui i a presentar-me als 6 maquis q hi havia per allà (potser si s'hagues tret el mitjo de la boca hagues entes algun dels noms!!!) el xef d maquinaria Bernard (tinc un paper q ho diu)... el dani m'abandona i comença el joc...

m'he limitat a seguir-los, 1 horeta per descarregar un camió, q pel q he deduit de les converces, hem estat més estona per discutir on anava cada cosa, en comptes de moure el cul... amb els q erem s'hagues descarregat amb 10 minuts...

Després, al tercer foso amb el Bruno (un maqui molt macu) a moure les 4 coses q ens baixaven pel montacarregues i entre una i l'altre m'anava ensenyant vocabulari frances, no se si per voluntat propia o per les meves innumerables preguntes.

Ara toca reflexió... al impresionant quarto de maquinaria, 11 individuus consumint cerveza i menjant xips q ha portat el .......... (avui era el seu aniversari) i jo consumint el q podia i picant una mica mentre observava l'espectacle des de dins... 2 hores escoltant una converça on no entenia res, durant una hora m'han pres per boig, reia de tant en tant, culpa de la meva "estrategia" per evitar l'aborriment, m'he inventat la seva converça... Parlaven del pq les portes s'obren cap a dins o cap a fora... i m'anava inventant els dialegs!!! sorry... puc semblar boig, però era molt aburrit!!! a les 6 ha desaparegut tothom, ningú ha dit res... no ho entenc!!!!!!!!!!!!!!

Sort del comodin de la llamada, trucada al dani, i ma diu, es q es hora de sopar!!! flipa! pos res... a sopar... a les putes 6 de la tarda!!!!!!!!!!!

Tenim fins les 7... sortim i ens atrevim per questió de preu i de sencilleça amb el McDonald's... ha sigut un altre bonus level l'angles ens ha salvat...

De 7 a 8 interrogatori per part d'un bomber (hi ha 3 bombers vigilant la funció) sobre paraules en castellar/català i a canvi jo les aprenia en frances... si més no... entretingut!!!

A les 8 funció del Mesies de Hendel... xulos els canvis, tot i ser el primer dia i últim (dmà desmuntem) he col·laborat a bastants canvis d'escenografia... un muntatge espectacular... 

una plataforma giratoria d'uns 10 o 12 metres de diametre, q al anar girant a la part de foro (part de darrera d'un escenari) canviavem l'escenografia... d'un tanatori, a un despatx, una habitació d'hotel, un pica-pica, dos habitacions individuals, una sala d'espera, un pasadis, un menjador i altres q no recordo... 3 hores i mitja d'opera una mica pesades pel públic (pero entretingudes per nosaltres)...

i ara... a dormir!!! dmà seguent pantalla, desmuntatge d'un gran espectacle amb 10 o 12 tècnics amb els q no hem puc comunicar (de moment)...

Sensacions d'un viatge a un món desconegut...

A les 7.30 m'ha sonat el despertador... cert, no és massa normal, però si, marxo avui, torno d'aqui un més i encara no m'he fet la maleta... Ta feta, però dins del meu cap... me llevat, m'he dutxat... l'he fet... he anat a comprar 4 coses... a treure diners (allà et cobren 15€ de comisió... això diuen les males llengues)... i he marxat... amb el cotxe ple de roba, menjar una paella i una caçola... el GPS diu q falten 1034km...

Un viatge molt extrany, he abandonat tot el q conec per endinsar-me en un món nou, desconegut, no m'entendran, no hem sabré explicar, a treballar a un teatre on ningú parla ni espanyol ni anglès... sona complicat...

Un cop fets els 1034 km d'un viatge etern... ara comença el joc de veritat...

Level one: Aconsegueix habitació...

El putu frances de recepció, no hem vol entendre... li dic (dps d'estudiar-ho la fabolosa guia que hem va regalar me germana) que tinc una reserva feta per telèfon... la resposta "fasfjañfja" algo que vai interpretar com un: "No hem dona la puta gana d'entendret" li escric en un paper: la resposta "fasfjañfja"... Comença la desesperació... truco al dani q ta aquí de pràctiques amb mi (ara ta de treball a l'opera, i encertadament decideix plegar i venir a auxiliar-me, li esperen 20 minutets a pota, q gentilment fa correns i es converteixen en 15)... i hem diu el seu número d'habitació i dps de robar-li la llista al putu recepcionista acabo trobant el meu nom (que tot i escriure'l en un paper el cabron no va saber/voler trobar a la llista) i aconsegueixo la clau de l'habitació i que hem deixi entrar el cotxe a la residencia per descarregar... moment en el q arriba el dani!!! merci, però m'he passat la primera pantalla del joc jo solet!!! si es q en el fons soc un crack.

al segon pis, una primera porta taronja, deixa pas a un passadis amb 4 habitacions, 1 cuina/menjador i un lavabo. El nostre petit palau/refugi.

deixem les maletes i a fer una birreta.

Bonus level: Un parell de birretes

aquest va ser una mica més sencill, el cambrer d'un bar escollit aleatoriament, parla angles!!! salvats... una birreta, triada per ell, no erem capaços de descifrar la carta... i he apres a dir 7.80 perdó set amb quatre vint, son raros de collons i jo soc un crack!!!

A dormir, dmà segueix el joc...

Breu descripció q va fer de mi la Cristina fa 9 anys...

Ser una ànima atrapada en el cos d'una persona té les seves avantatges i els seus inconvenients, però si es tracta, com és el meu cas, d'un hostal anomenat Joan Grané tots els condols seran insuficients com per compensar-me.
Tot va començar un 4 d'agost de 1979. Jo estava tranquil·lament adormit quan de cop vaig ser despertat bruscament pel meu cap. Em va indicar on havia de dirigir-me.
Segons després em vaig trobar en un hospital de tan poques dimensiones que van haver de desallotjar a una dona i la seva criatura, Ma. Àngels. El meu client, Joan, havia nascut sense cap tipus d’entrebanc i es trobava estirat sobre una tovalloleta plorant, mai oblidaré aquella boca tan oberta, imagineu-vos que se li veia fins i tot la campaneta vibrant.
Anys després quan el nen estigué una mica més crescudes començà a anar a la guarderia Picarol, llavors al col·legi Grassol i al CIM, en aquest últim va cursar l'EGB, el BUP i el COU. Durant aquests anys al CIM les notes d'aquest poca-solta despertaven enveges entre els seus companys i cal remarcar que el nen es quedava a casa com un atontat davant la pantalla de l'ordinador, al que li dedicava innumerables hores. En aquella època semblava “tonto”, potser per la seva timidesa o el seu introvertisme. En els estudis no tenia cap mena de dificultat, era un dels millors de la classe. Realment resultava un tant repel·lent pels seus resultats i per la seva facilitat en treure aquells excel·lents que els meus altres clients que vaig tenir abans que ell els costava gran esforç i tonelades i tonalades de suor i treball i molts d'ells, ni tan sols van obtenir ni un. El nen al llarg de la seva infantesa i adolescència es va apuntar a innumerables cursets i afeccions: mecanografia -que li ha estat de gran ajuda perquè dóna gust veure'l com escriu de ràpid amb aquest instrument, encara que ara utilitza el teclat de l'ordinador, escriu com si es tractés d'una llebre corrent, aspecte del que estic molt orgullós del nen-, gimnàstica rítmica, natació, taekondo -afecció que practicava el nen amb interès i constància que li va permetre desenvolupar la seva elasticitat, qualitat que ha anat perdent gradualment en aquests últims anys, encara que no dubto que pugui, si ho desitja, tornar a recuperar-, fitness -pel nen suposa un gran esforç començar a anar al gimnàs, però un cop que comença té una gran facilitat per el seu desenvolupament i en poc temps la seva musculatura es transforma, varia considerablement, aspecte que altres dels meus clients tampoc no posseïen-, anglès -intent d'obtenir el First Certificate durant tres cursos a l'estiu i que ara pretén aconseguir-ho aquest mateix estiu (2001), s'ha de dir que és un nen amb alt poder proposar-se metes, estaré observant-lo i l'ajudaré a tirar endavant tants cops com facin falta-, futbol -les seves instruccions eren "o la pilota o el jugador", encara que ell tendia habitualment pel jugador i ho portava a terme amb decisió, com si d'això depengués la seva pròpia vida-, etc.
Entre les seves innumerables afeccions trobem la de realitzar puzzles, però no puzzles de 2000 o 3000 peces.
nooooooooooooo, sinó de 8000 peces, afecció que és compartida per la mare i la germana petita i que va heretar dels seus avis materns. Realment és molt bo en aquest camp, com també ho és en temes d'electrònica i tot el que tingui referència amb un ordinador, la informàtica.
Per si no ho he dit encara em meu nen està realitzant la carrera d'Ingenieria Tècnica de Telecomunicacions en la especialitat d'Electrònica. Ara es troba entre el 2n i 3r curs, no m'enrecordo amb exactitud.
Sobre les seves esquenes recau un ampli llistat de programes que sap utilitzar com: en el camp de programació, Assembler, Visual Basic, C, C++, Matlab, Unix, Htlm y, en projecte -ja els he comentat abans que el meu nen té molts projectes, li agrada apendre, sempre necesita -, Java Script; en offimàtica, Word, Exel, Acces, Powerpoint; en disseny, Freehand 9, Photoshop 5.5, Quark Express 4, Corel 8, 3D Studio Max 2, Dreamweaver, Premiere; en música, Cool edit pro, Sound forge; en comptabilitat, Contaplus; y en creació de circuits inpresos, Tango msdos, Tango 9.0, Orcad msdos, Orcad 9.0, Psipce msdos y Pspice 9.0.Per últim m'agradaria dir, ja que sé que s'ha m'ha pasta per alt, que és un aficionat al teatre, tant ha fet d'actor en diferents obres ( "Pastorets 97", No hi ha res com., L'univers Perdut, Desconcert y, la pròxima obra, Bent) com de tècnic de llum i so (a Pastorets 99, Tot sucant el Melindro, Mort accidental d'un anarquista i El Malentès.Així doncs aquest nen té innumerables afeccions que desenvolupa tan aviat com troba un lloc en la seva apretada agenda que li permeti realitzar-les. Encara que m'hagi fet passar uns primers anys de veritable infern seguits del més pur i dur dels avorriments, ara es troba en una època en la que el nen no para ni un moment i realment em diverteix, tant en el que fa com amb el que pensa, perquè les seves idees a vegades són increïbles. Realment en aquests moments no m'agradaria que aquell dia, el 4 d'agost de 1979 haguessin encomanat a un altre aquest cas, no, perquè estic molt content amb el meu fill. Sí, és veritat perquè ho hauria de negar, li he agafat molt carinyu a aquest nen, però no hi ha res de dolent en dir-ho, i si algú està en contra que calli ara i per sempre.