els q ens acompanyen a la vida, son els amics d'una època, pero tal i com la propia paraula ens dius, comencen, es solapen i s'acaben...
pel q fa a un mateix, podem tenir èpoques plagats d'amics, altres plenes "d'amics" i algunes, per sort, plenes de coneguts... gent amb la que pots trobar-te al bar i nar a fer una birra... però q no truques... per anar a pasar un cap de setmana...
però últimament he descobert un altre concepte de relació entre persones, anomenada "últim recurs", converces del tipus:
"tic aburrit, fem algo?"
"no tinc amb qui sopar, vols anar a sopar? encara q potser hem truquen per quedar i no aniré a sopar amb tu!"
"converces paral·leles messenger amb A i telef. amb B. A et diu, he quedat amb B per anar a fer una birra, a la vegada B et diu, avui no faig res hem quedo a casa!"
"trucar algú i dps de enjegar-te tot ràpid acaba amb un: "ens truquem dps" (a tu t'han trucat, a mi tampoc, suposo q hi havia algo més interessant a fer...)
"tinc mitja hora quedem per pendre algo"
"dilluns faig... dimarts tinc... dimecres aniré... dijous si no hem surt res et truco i quedem"
"la setmana vinent quan no sapiga que fer, et truco i fem un cafe"
últim recurs! així és com hem sento per part dels que es fan dir els meus coneguts, vull dir amics!
Canvi... canvi de gent, canvi a la vida, canvi!!!!
