20100725
últim recurs...
20090430
Merda m'he deixat el carregador del mòbil!!!
20090429
Sensacions d'un viatge a un món desconegut...
20090303
Breu descripció q va fer de mi la Cristina fa 9 anys...
Tot va començar un 4 d'agost de 1979. Jo estava tranquil·lament adormit quan de cop vaig ser despertat bruscament pel meu cap. Em va indicar on havia de dirigir-me.
Segons després em vaig trobar en un hospital de tan poques dimensiones que van haver de desallotjar a una dona i la seva criatura, Ma. Àngels. El meu client, Joan, havia nascut sense cap tipus d’entrebanc i es trobava estirat sobre una tovalloleta plorant, mai oblidaré aquella boca tan oberta, imagineu-vos que se li veia fins i tot la campaneta vibrant.
Anys després quan el nen estigué una mica més crescudes començà a anar a la guarderia Picarol, llavors al col·legi Grassol i al CIM, en aquest últim va cursar l'EGB, el BUP i el COU. Durant aquests anys al CIM les notes d'aquest poca-solta despertaven enveges entre els seus companys i cal remarcar que el nen es quedava a casa com un atontat davant la pantalla de l'ordinador, al que li dedicava innumerables hores. En aquella època semblava “tonto”, potser per la seva timidesa o el seu introvertisme. En els estudis no tenia cap mena de dificultat, era un dels millors de la classe. Realment resultava un tant repel·lent pels seus resultats i per la seva facilitat en treure aquells excel·lents que els meus altres clients que vaig tenir abans que ell els costava gran esforç i tonelades i tonalades de suor i treball i molts d'ells, ni tan sols van obtenir ni un. El nen al llarg de la seva infantesa i adolescència es va apuntar a innumerables cursets i afeccions: mecanografia -que li ha estat de gran ajuda perquè dóna gust veure'l com escriu de ràpid amb aquest instrument, encara que ara utilitza el teclat de l'ordinador, escriu com si es tractés d'una llebre corrent, aspecte del que estic molt orgullós del nen-, gimnàstica rítmica, natació, taekondo -afecció que practicava el nen amb interès i constància que li va permetre desenvolupar la seva elasticitat, qualitat que ha anat perdent gradualment en aquests últims anys, encara que no dubto que pugui, si ho desitja, tornar a recuperar-, fitness -pel nen suposa un gran esforç començar a anar al gimnàs, però un cop que comença té una gran facilitat per el seu desenvolupament i en poc temps la seva musculatura es transforma, varia considerablement, aspecte que altres dels meus clients tampoc no posseïen-, anglès -intent d'obtenir el First Certificate durant tres cursos a l'estiu i que ara pretén aconseguir-ho aquest mateix estiu (2001), s'ha de dir que és un nen amb alt poder proposar-se metes, estaré observant-lo i l'ajudaré a tirar endavant tants cops com facin falta-, futbol -les seves instruccions eren "o la pilota o el jugador", encara que ell tendia habitualment pel jugador i ho portava a terme amb decisió, com si d'això depengués la seva pròpia vida-, etc.
Entre les seves innumerables afeccions trobem la de realitzar puzzles, però no puzzles de 2000 o 3000 peces.
nooooooooooooo, sinó de 8000 peces, afecció que és compartida per la mare i la germana petita i que va heretar dels seus avis materns. Realment és molt bo en aquest camp, com també ho és en temes d'electrònica i tot el que tingui referència amb un ordinador, la informàtica.
Per si no ho he dit encara em meu nen està realitzant la carrera d'Ingenieria Tècnica de Telecomunicacions en la especialitat d'Electrònica. Ara es troba entre el 2n i 3r curs, no m'enrecordo amb exactitud.
Sobre les seves esquenes recau un ampli llistat de programes que sap utilitzar com: en el camp de programació, Assembler, Visual Basic, C, C++, Matlab, Unix, Htlm y, en projecte -ja els he comentat abans que el meu nen té molts projectes, li agrada apendre, sempre necesita -, Java Script; en offimàtica, Word, Exel, Acces, Powerpoint; en disseny, Freehand 9, Photoshop 5.5, Quark Express 4, Corel 8, 3D Studio Max 2, Dreamweaver, Premiere; en música, Cool edit pro, Sound forge; en comptabilitat, Contaplus; y en creació de circuits inpresos, Tango msdos, Tango 9.0, Orcad msdos, Orcad 9.0, Psipce msdos y Pspice 9.0.Per últim m'agradaria dir, ja que sé que s'ha m'ha pasta per alt, que és un aficionat al teatre, tant ha fet d'actor en diferents obres ( "Pastorets 97", No hi ha res com., L'univers Perdut, Desconcert y, la pròxima obra, Bent) com de tècnic de llum i so (a Pastorets 99, Tot sucant el Melindro, Mort accidental d'un anarquista i El Malentès.Així doncs aquest nen té innumerables afeccions que desenvolupa tan aviat com troba un lloc en la seva apretada agenda que li permeti realitzar-les. Encara que m'hagi fet passar uns primers anys de veritable infern seguits del més pur i dur dels avorriments, ara es troba en una època en la que el nen no para ni un moment i realment em diverteix, tant en el que fa com amb el que pensa, perquè les seves idees a vegades són increïbles. Realment en aquests moments no m'agradaria que aquell dia, el 4 d'agost de 1979 haguessin encomanat a un altre aquest cas, no, perquè estic molt content amb el meu fill. Sí, és veritat perquè ho hauria de negar, li he agafat molt carinyu a aquest nen, però no hi ha res de dolent en dir-ho, i si algú està en contra que calli ara i per sempre.
20081203
Resposta a la pregunta "tas?" al messenger
si
i tu
no
tu no tas...
i jo
jo si tic...
i com ho se...
pos pq si no tigues...
no escriuria
pq..
de moment els teclats no funcionen sols
pq si funcionessin sols....
no serien teclats
serien...
serien...
no sabem q serien...
pq no existeixen, per tant no tenen una paraula que els defineixi... aixo pasa amb les coses q no existeixen, que no tenen una paraula q els defineix... pot semblar una obietat... però de ben segur q mai us ho havieu plantejat... son paraules q existirant i no existeixen... cuan s'inventen coses noves sels hi ha de posar una paraula... ara mateix esteu tots pensant en quina paraula li posarieu...
a un invent... a una maquina q servis per enviar olors d'un punt a un altre...
tots haureu pensat... olorador... transolor... nasmovil... es bastant ridicul el poc poder d'invenció que tenim tots plegats... una mica d'imaginació siusplau!!! sigueu creatius... proveu de fer com a "cifras i letras" agafar 4 conconants i 3 vocals i formar una paraula nova...... ... ...
una mica de serietat siusplau... ara no es moment de pensar... a mi m'agraden més els números...
pos si t'agraden més els números, posali un número a la máquina de transmetre olors...!!!
20080828
Soledat?
20080827
Colon
"Estas malament!!!", "Cada dia et veig pitjor!!!", sentències que he sentit molt últimament, potser si, que cada dia estic pitjor, però l'important, no es la forma, sinó la finalitat, moltes vegades per estar "bé" s'ha de passar mals moments i solucionar certs "problemes"... Hi ha una cançó de Mago de Oz del seu disc Gaia que ho diu molt clar "...Hay que fracasar / Y a veces fondo tocar / Para ver la luz / Y esta vida apreciar" Últimament, he pensat, he meditat, he dedicar molt de temps a mí i fa poc, questió d'una setmana, navegant per internet, vaig veure una imatge, hem va agradar... No hem vaig preguntar el perquè, simplement hem va agradar. Aquella nit, al llit, meditant sobre l'imatge (una barca petitona de rems, sense aquests, al mig del mar), vaig entendre perquè hem va agradar o potser, li vaig trobar un significar a tot plegat, vaig adonar-me'n que aquella barca identificava el meu estat d'anims. I no, no significa soledat... va molt més enllà!!! Hi ha un personatge de l'història que sempre m'ha fascinat, des de petit... Ell va haver de solucionar petits i grans problemes, enfrontar-se a contratemps, acceptar negatives i pendre decisions dràstiques, per poder realitzar el que ell perseguia, aconseguir un baixell, pujar-hi amb la gent necessaria i empendre un viatge cap a un nou món, cert, no perseguia un nou món, sinò l'altre punta del seu món... Un viatge que tenia clar que començava, però no sabia quan acabaria, de fet ni tan sols podia tenir la certeça d'on anava, ni de quan hi arribaria. Efectivament estic parlant de Cristoval Colon... Jo no pretenc fer un viatge a descobrir cap continent nou, ni molt menys... però si que la meva ment necessita empendre un viatge cap a un nou estat... No se quan hi arribaré ni a on... Però tinc clar que necessito solucionar petits problemes interns, altres de més grans, enfrontar-me a fantasmes que fa masa anys que hem persegueixen, i apendre a acceptar molts contratemps... per poder arribar a aquella barqueta i amb la gent que necessito aprop meu, empendre aquest nou viatge, que estic segur que serà cap a un lloc millor...
Estic molt content, avui he arribat a la barca, ja tinc la força necessaria per portar el control, ara només hem falta empendre aquest viatge... i descobrir a on hem porta, se on vull arribar però la vida es molt incerta!!! Tinc clar que vaig per bon camí...
Soc feliç...