20081203
Resposta a la pregunta "tas?" al messenger
si
i tu
no
tu no tas...
i jo
jo si tic...
i com ho se...
pos pq si no tigues...
no escriuria
pq..
de moment els teclats no funcionen sols
pq si funcionessin sols....
no serien teclats
serien...
serien...
no sabem q serien...
pq no existeixen, per tant no tenen una paraula que els defineixi... aixo pasa amb les coses q no existeixen, que no tenen una paraula q els defineix... pot semblar una obietat... però de ben segur q mai us ho havieu plantejat... son paraules q existirant i no existeixen... cuan s'inventen coses noves sels hi ha de posar una paraula... ara mateix esteu tots pensant en quina paraula li posarieu...
a un invent... a una maquina q servis per enviar olors d'un punt a un altre...
tots haureu pensat... olorador... transolor... nasmovil... es bastant ridicul el poc poder d'invenció que tenim tots plegats... una mica d'imaginació siusplau!!! sigueu creatius... proveu de fer com a "cifras i letras" agafar 4 conconants i 3 vocals i formar una paraula nova...... ... ...
una mica de serietat siusplau... ara no es moment de pensar... a mi m'agraden més els números...
pos si t'agraden més els números, posali un número a la máquina de transmetre olors...!!!
20080828
Soledat?
20080827
Colon
"Estas malament!!!", "Cada dia et veig pitjor!!!", sentències que he sentit molt últimament, potser si, que cada dia estic pitjor, però l'important, no es la forma, sinó la finalitat, moltes vegades per estar "bé" s'ha de passar mals moments i solucionar certs "problemes"... Hi ha una cançó de Mago de Oz del seu disc Gaia que ho diu molt clar "...Hay que fracasar / Y a veces fondo tocar / Para ver la luz / Y esta vida apreciar" Últimament, he pensat, he meditat, he dedicar molt de temps a mí i fa poc, questió d'una setmana, navegant per internet, vaig veure una imatge, hem va agradar... No hem vaig preguntar el perquè, simplement hem va agradar. Aquella nit, al llit, meditant sobre l'imatge (una barca petitona de rems, sense aquests, al mig del mar), vaig entendre perquè hem va agradar o potser, li vaig trobar un significar a tot plegat, vaig adonar-me'n que aquella barca identificava el meu estat d'anims. I no, no significa soledat... va molt més enllà!!! Hi ha un personatge de l'història que sempre m'ha fascinat, des de petit... Ell va haver de solucionar petits i grans problemes, enfrontar-se a contratemps, acceptar negatives i pendre decisions dràstiques, per poder realitzar el que ell perseguia, aconseguir un baixell, pujar-hi amb la gent necessaria i empendre un viatge cap a un nou món, cert, no perseguia un nou món, sinò l'altre punta del seu món... Un viatge que tenia clar que començava, però no sabia quan acabaria, de fet ni tan sols podia tenir la certeça d'on anava, ni de quan hi arribaria. Efectivament estic parlant de Cristoval Colon... Jo no pretenc fer un viatge a descobrir cap continent nou, ni molt menys... però si que la meva ment necessita empendre un viatge cap a un nou estat... No se quan hi arribaré ni a on... Però tinc clar que necessito solucionar petits problemes interns, altres de més grans, enfrontar-me a fantasmes que fa masa anys que hem persegueixen, i apendre a acceptar molts contratemps... per poder arribar a aquella barqueta i amb la gent que necessito aprop meu, empendre aquest nou viatge, que estic segur que serà cap a un lloc millor...
Estic molt content, avui he arribat a la barca, ja tinc la força necessaria per portar el control, ara només hem falta empendre aquest viatge... i descobrir a on hem porta, se on vull arribar però la vida es molt incerta!!! Tinc clar que vaig per bon camí...
Soc feliç...